Ador, balcó de la Conca de la Safor, com demostra aquest mirador situat a la porta de l’ermita de Sant Josep. Davant nostre tenim el magnífic paisatge de l’horta de Gandia que en forma de semicercle s’obri al Mediterrani. Si mirem en direcció sud s’endevinen els abruptes arrimalls pròxims al cim de la Safor a més de 1.000 m d’altura. Si mirem al nord-est veiem, lluny, l’extrem oriental de la Serra Falconera a tocar de la ciutat de Gandia. Esta horta ha meravellat a molts dels viatgers que des d’antic han passat per ací:
“No hi ha eloqüència suficient per a descriure aquella amenitat, ni cap paratge a Europa que oferisca un espectacle tan bonic” va escriure al s. XVIII el naturalista irlandés William Bowles.
El Serpis o riu d’Alcoi talla la plana que tenim als nostres peus esguitada de pobles i entre el verd dels tarongers s’intueix el lloc germinal de la magnífica horta que elogià Bowles: els assuts dels que es derivava l’aigua que la vivificava. Estan lligats a noms il·lustres: el d’en Marc, alçat en els bons temps de la canyamel per iniciativa del poeta Ausias Marc, senyor de Beniarjó, el de Palma –desaparegut- que regava les terres dels Montcada, marquesos d’Aitona i barons d’Ador i l’assut d’en Carròs, el sobirà, que derivava aigua cap a les terres dels Borja i els Centelles i és l’únic que encara està en ús.
Des d’esta talaia distingim mirant a l’est, aïllat, el tossal del Rabat que poblaren els ibers; més a prop, entre Ador i Potries, el lloc on descansen les restes de la gran vil·la romana del Raconc; al sud-est el castell andalusí de Vilallonga i davant nostre la parcel·lació del pla en amples franges paral·leles, una recialla dels repartiments de terres que Jaume I va fer als primers pobladors cristians que vingueren amb la conquesta catalanoaragonesa.
Des del balcó de la Safor podem contemplar no només el nostre paisatge sinó també la nostra història.
