Ens arriba l’emocionant moment de l’observació directa alhora que vivim les festes de moros i cristians!
Ja tenim els carrers ambientats amb els cartells de les filades als balcons i cabiles.
I els noms de les filades, com s’han triat? A què es refereixen, amb quins símbols es representen? A Ador hi ha noms tradicionals de filades (Marràkeix, Contrabandistes, Masers…) i també n’hi ha d’originals: Alagolava, Alafiesfa, Arqueres. Quina ha estat la motivació de la tria dels noms? Hi ha una correspondència entre el nom i certes característiques de la filada?
Són algunes de les preguntes que ens podem fer aquest cap de setmana, des de l’estranyament. 😉
I moltes preguntes més: com es conformen les filades?; quina és la influència del gènere?; i de l’edat?; i de l’origen?; quines diferències trobem entre filades?; quins rituals hi ha a la festa?; com és l’estètica: indumentària, maquillatge?; quin paper juga la gastronomia?; i l’alcohol?; i els balls o la teatralització?
Us animem a fer-vos les vostres preguntes, observar, anotar, fotografiar, dibuixar… allò que més us cride l’atenció. Ho compartirem posteriorment! Molt bona festa!
Ací un parell de cites interessants sobre l’origen de la festa i curiositats d’alguna de les filades:
«Les primeres notícies referides a un acte consistent en un simulacre de batalla entre moros i cristians procedeix de 1150, quan, amb motiu de la celebració a Lleida de les noces entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó, s’hi va incloure la representació d’un combat morocristià. Posteriorment, hom ha trobat una referència de 1309, quan les tropes catalano-aragoneses obsequiaren Jaume II després de la conquesta de Ceuta amb un simulacre de combat entre moros i cristians, precisament el dia 25 de juliol. La lluita comptava amb l’inesperat ajut de Sant Jordi, qui a sobre d’un cavall blanc, apareixia enmig de la brega tot decantant la victòria cap al bàndol cristià». Font: La festa mare. Les festes en una era postcristiana. Antonio Ariño; Sergi Gómez, 2012.
«La figura del contrabandista representa el fet típic d’entrar a les localitats productes considerats de contraban (sobretot tabac) i dóna peu a un parlament on es critiquen i comenten assumptes de la vida social i política del poble i del país.». Nota: «tabaco superior, pana y musolina, y muy lujosos pañuelos procedentes de Manila, deia l’Ambaixada del Contraban de Bocairent». Font: Moros & Cristians, una festa. Albert Alcaraz i Santonja, 2006.
«Moros i Cristians, sense cap dubte el tipus de festa més popular al nostre país. … Una festa que mostra i representa un passatge de la història dels pobles, uns episodis de conquesta o defensa del territori que han esdevingut mítics, i que en cadascun dels seus actes traspua sacralitat, historicisme, expressió d’identitat i ritualisme. Però també diversió, perquè la festa és per naturalesa portadora d’espontaneïtat i de comportaments anàrquics i promiscus. I és en eixe punt intermedi que es troba, entre la pulsió formal representativa i la dionisíaca, on la Festa ha forjat el seu èxit; on festeres i festers, sense perdre consciència que són els portadors del mite,
els destinats a transmetre aquella fita clau de la història del seu poble que es representa a la Festa, assumeixen, divertint-se, l’encàrrec de la celebració». Font: Moros & Cristians, una festa. Albert Alcaraz i Santonja, 2006.
