Aquest estiu hem iniciat un nou projecte il·lusionant des del museu etnològic. Es tracta de la construcció col·lectiva d’una exposició que parle sobre les festes, incorporant la mirada dels grups festers i també la de totes aquelles persones que vulguen participar-hi (ja que al capdavall les festes són per a tot el poble).
El projecte es proposa, durant el seu procés d’elaboració, afavorir la reflexió, l’anàlisi, la cocreació, enriquir els grups… i també, la trobada, l’intercanvi, el naixement de noves propostes, etc. Amb tot, es pretén contribuir al reforç de la cohesió social i de la capacitat d’agència. Ho plantegem des de la perspectiva de l’antropologia social i cultural, i amb una metodologia d’investigació participant. Iniciem el repte!
NOTES DE DILLUNS 3 D’AGOST, A LES 19:00 H AL FRONTÓ MUNICIPAL
Després de dues primeres trobades al museu (durant juny i juliol) amb representants dels grups de festes, on hem dialogat sobre l’evolució de cada festa i proposat dinàmiques d’introspecció que reforcen els grups (i que permeten aprofundir en detalls com la presa de decisions, les relacions de gènere o les possibles barreres), el Dilluns 3 d’agost ‘26, a les 19h al frontó vam tindre una trobada oberta a tot el poble plena de converses al voltant de les festes. A partir d’una dinàmica de dibuix d’un mapa dels espais festius del poble, van sorgir molts records, anècdotes, emocions, debats i reflexions: les baixades del Crist i de sant Josep, les danses, la música de banda i dolçaina, el tio de la Porra, la composició de les filades de moros i cristians, els cabuts, el cant de l’aurora (i l’origen de la seua lletra); el caràcter flexible de les festes patronals d’Ador…
Hem recordat les antigues cordades, l’antiga ubicació del castell de focs artificials, el rosari de l’Aurora, com ha variat la freqüència o l’espontaneïtat a l’hora de ballar les danses, els antics cabuts…
A més, hem compartit detalls sobre les vivències en festes: les relacions (entre els hòmens que passaven la nit a l’ermita esperant el moment de baixar el Crist), les sensacions (de veure els carrers plens, d’anar al forn d’Àngela després de la revetla o de sentir les bandes de música passant pels carrers)…
I també hem pogut reflexionar conjuntament al voltant de la normalització del consum d’alcohol (comú en tots els nostres pobles), i al voltant del caràcter religiós dels actes centrals de festes (acompanyat d’un interessant debat). Pel que fa a açò últim, compartim una cita del sociòleg Antonio Ariño:
«…en la modernitat avançada (i també en aquesta crisi del capitalisme de tercera ona), la celebració festiva té una referència sacral, però aquesta religiositat és postcristiana, amb freqüència autoreferent, atés que celebra la constitució i reproducció d’identitats; conjura l’experiència del caos i la incertesa mitjançant la creació d’un cosmos significatiu, la producció d’ordre vital i social: i crea sentit de confiança i seguretat: la llar d’un món sense llar. La precarietat de l’acció ritual i el seu caràcter difuminat són trets derivats de la seua condició moderna, i no de la seua deformació, extinció o degeneració».
